
Aquest divendres i dissabte (9 i 10 de maig), a les 21h i les 23h.
Temes de l'últim disc i alguna estrena.
Per cert, la Giulia ha renovat completament la seva web, i és bastant espectacular.
dimarts, 6 / maig / 2008
Giulia Valle Group al Jamboree
dilluns, 21 / abril / 2008
Tota la informació del concert del trio a la Cova
Fotos:
- Àlbum de fotos del concert
- Atiza.com: Fotos de Carlos Pericas NEW!
Notícies:
Cròniques:
- "La foto ha quedat bé" (Guillem Vidal, El Punt)
- "Martí Serra Rocks The House" (Pep Mita, bloc)
- Martí Serra Trio al JazzRoom (Oriol Lladó)
diumenge, 20 / abril / 2008
Crònica al Punt
Aquí teniu la crònica del concert a la Cova que va sortir ahir al Punt, firmada per l'amic Guillem Vidal: Un dels grans misteris del jazz a Catalunya de l'últim decenni era saber per què Martí Serra no es decidia a gravar un disc al capdavant de la seva pròpia banda. Les seves aportacions a l'escena per mitjà de formacions com ara les de Jordi Matas, Giulia Valle i Raynald Colom eren reconegudes per tothom –l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya, no en va, el va honorar amb el premi al millor músic del 2003 i al de millor saxofonista del 2004 i el 2006–, però Serra, impertèrrit a la suposada obligació d'haver de demostrar res a ningú mitjançant un disc, se'l feia complagut ad eternum en la seva condició de sideman. És per això, doncs, que el concert del trio de Serra dimecres a l'antiga Cova del Drac era digne de ser encerclat amb vermell al calendari: el músic de Badalona, finalment, i esperonat per l'activista Josep Mestres, per una banda, i pel responsable del segell Fresh Sound, Jordi Pujol Baulenas, per l'altra, enregistrava un primer disc amb Rai Ferrer al contrabaix, Xavi Maureta a la bateria i, en un paper que no se li endevinava pas, Jordi Matas, amb uns gegantescos auriculars, exercint de tècnic. Els resultats van ser els que bona part dels assistents que omplien el Jazzroom ja sabien abans fins i tot d'arribar al carrer Santaló: cap nota de més ni de menys, una dinàmica entre el trio que no té gaire a veure amb aquells combos que encadenen els solos com aquells que es passen el porró i poques mirades entre tres músics que no es van conèixer precisament ahir al migdia. «Quan graves, els músics, particularment els de jazz, ens sentim aclaparats. És com una foto, que te la fan i no saps com quedaràs», es justificava Serra. Doncs bé, la foto podeu estar ben segurs que no requerirà cap retoc de Photoshop. El trio de Serra va reblar el clau amb Bye-ya! de Thelonious Monk, l'estendard Bye bye blackbird i composicions pròpies com ara Flor de vida (un tema compost quan el saxofonista estudiava i compartia pis amb Llibert Fortuny, al Berklee College of Music de Boston, i que va dedicar al seu grup anterior, Toc Mut) i Això rai, de títol còmplice amb el contrabaixista que l'acompanya. El disc està previst que es publiqui abans de l'estiu.
