Tot sobre “Cançons mecanoscrites”

Portada

 


Sobre el disc

Bé, si has arribat fins aquí, potser voldràs saber la història sencera…

La cosa va anar així: Quan a finals del 2014 em disposava a escriure música nova per a un nou disc, em vaig trobar que del saxo no en sortia res. Havien passat massa coses.

Ja gairebé desistia de l’intent quan, un dia, assegut al piano, em vaig veure sorprès per una cançó. I quasi immediatament, per una altra. I després una altra. Unes melodies i uns versos que poc a poc donaven sortida a aquella necessitat expressiva, a aquella història que volia ser explicada i buscava el seu camí. Naixien les Cançons mecanoscrites.

Vaig trobar en la poesia un aliat per parlar dels moments difícils de la vida, quan tot -fins i tot la música- sembla perdre sentit. Parlar de la foscor, però també -i sobretot- de la llum, de la llum que prové dels nens i la seva màgia i alegria inesgotables; les cançons volen ser un cant a la infància, a l’amor i l’amistat, als herois que ens rescaten d’ofegar-nos sota l’aigua, com l’Alba a en Dídac en la novel·la de Pedrolo.

Ajudat pels Pintors d’Ànimes (Gemma Abrié a la veu, David Soler i Josep Traver a les guitarres, Mar Serra al piano i Aleix Tobias a la bateria), he enregistrat les cançons en un disc on a part del saxo hi toco el baix elèctric i fins i tot canto; un viatge musical de sonoritats diverses, que hem mirat de cuidar fins a l’últim detall.

Musicalment, les cançons m’han remogut records de quan escoltava Elvis Costello, Tom Petty, Springsteen, John Hiatt… Roy Orbison!, quan en plena adolescència escoltava cantautors de rock nordamericans i intentava descobrir el secret d’una bona cançó. L’art del songwriting! No us sé dir a què sonen les cançons, estils, etiquetes… tot això. Us sé dir, en canvi, que han anat prenent vida i evolucionant com personatges d’una novel·la, i que com tot escriptor no he posat el punt final fins que no ha quedat tots els caràcters i les trames ben lligades i relligades.

[torna a dalt]

Crèdits

He tingut la sort de comptar amb músics que són amics i germans. Que han posat alguna cosa més que el seu gran talent al servei d’aquesta música. S’hi han bolcat, s’hi han immers. I això es nota.

La resta de l’equip (tècnics, dissenyador, fotògrafs…) han fet una feina excel·lent. El resultat és un disc cuidat fins al més petit detall.

Martí Serra – baix, saxos i veu
Gemma Abrié – Veu
Josep Traver – Guitarres
David Soler – Guitarres i pedal steel
Mar Serra – Piano i Fender Rhodes
Aleix Tobias – Bateria i percussions

Kathy Sey – Cors a “Rita”
Ivó Oller – Trompeta a “Rita”
Cosmos Quartet – Cordes a “Nit de Reis”

Composició i arranjaments: Martí Serra

Enregistrat durant la primavera del 2016 als estudis Music Lan (Figueres), The Emergency Room, Timberlab Estudios (Barcelona) i Saudades Studio (Canovelles).

Enginyers de so: José Luis Molero, Ángel Medina i Dènys Sanz
Mescles: Ángel Medina a The Roof (Barcelona)
Edició: Joel Condal i Ángel Medina
Mastering: Joel Condal i Marc Parrot a Grabaciones Silvestres (St. Quirze Safaja)

Producció musical: David Soler i Martí Serra
Producció executiva: Martí Serra

Disseny gràfic: David Sagarzazu
Fotografies de portada i de grup: Xavi Formentí
Fotografies interiors: Dani Álvarez
Idea portada: Martí Serra
Assessorament portada: Iolanda Llansó

 [torna a dalt]

 On puc comprar-lo?

Podeu comprar el CD directament a l’autor, a martiserra.bandcamp.com. El rebreu a casa en pocs dies sense despeses d’enviament. Fàcil, segur i ràpid.

“Cançons mecanoscrites” pot trobar-se a qualsevol botiga de discos. A més, a Badalona el trobareu a:

  • Saltamartí Llibres (c/ Canonge Baranera)
  • La Girafa Negra (c/ Ribas i Perdigó)
  • Jocar Regals (c/ del Mar)

 

[torna a dalt]

Per què he de comprar-lo, si puc escoltar-lo gratis?

Assumim-ho: Ja no comprem CDs. Com a consumidors, tenim accés a gairebé tota la música del món amb un sol click, i gratis.

Això que com a consumidors és fantàstic, com a creadors que volem menjar i pagar el lloguer del pis és un desastre. Heu de saber que plataformes com YouTube o Spotify no reporten beneficis als músics que hi han penjat la música. Si us voleu esgarrifar de les xifres, aquí les teniu totes. Només us dic que per guanyar 1000€ amb Spotify, haurien d’escoltar el meu disc un milió de persones. A YouTube, quatre milions i mig.

El producte, dèiem, gràcies a internet és gratis. El problema és que fer-lo és caríssim. Enregistrar i publicar un disc de qualitat és molt car. Perquè us en feu una idea, “Cançons mecanoscrites” ha costat més de 12.000€. Fa un temps, quan la indústria discogràfica estava dempeus i la gent comprava discos, aquest import s’hagués cobert venent mil discos, que a l’època, era fàcil. Avui en dia, arribar a vendre mil discos és tota una gesta.

Els temps canvien ràpidament, i és probable que acabem trobant la manera que l’streaming generi ingressos per als músics. Mentrestant, l’abisme que existeix entre el cost d’un disc i el seu preu al mercat només pot salvar-se per la bona voluntat dels oïdors de música.

Comprar un disc és un acte de gratitud amb el músic que t’aporta bons moments amb la seva música. És un acte de complicitat amb la creació artística; una decisió ètica i moral, de solidaritat i sostenibilitat, com comprar cafè de comerç just. És, doncs, un acte absolutament prescindible. Gràcies per fer-ho.

Ah, i si no vols més trastos a casa, pots pagar per descarregar-te la música al teu ordinador.

 

[torna a dalt]